La Síndrome de Maripili

Carme Garcia Ribas va publicar l’any 2004 el llibre “El sindrome de Maripili, el miedo de las mujeres a no ser queridas”, on recull el conjunt de comportaments que sabotegen el progrés de les dones que pateixen aquesta síndrome. El llibre cerca que en llegir i identificar els comportaments és pugui donar el primer pas per superar-los.

La síndrome de Maripili o per què les dones tenen por a ser rebutjades.
Carme Garcia Ribas, és directora de Comunicació de a l’Escola Superior de Comerç Internacional adscrita a la Universitat Pompeu Fabra on dur a terme el Master de Lideratge Femeni. La presentació de l'acte va ser a càrrec de Núria Figueras, alcaldessa de Banyeres del Penedès.

La primera gran mostra de l’eficàcia estratègica de la comunicació que domina Carme Garcia Ribas va ser el fet que convertís el públic assistent en part activa de l’acte, amb un diàleg constant i obert que anava evidenciant que el tema era de gran interès.

Dones universitaries i professionals. 


La Sindrome de Maripili és una situació que pateixen dones de tota edat, que volen agradat tothom, dones que poden ser universitàries i professionals i que lluiten per ser bones en cada un dels aspectes i papers que desenvolupen a la seva vida, i que es bé avall quan rep un missatge negatiu, de rebuig, de censura...

Al llarg de l’acte es va anar constatant un perfil, que defineix que els homes tenen més por al fracàs i les dones més por al rebuig, cosa que sol evidenciar-se amb una actitud de submissió que li porta sovint a abocar-se i oferir més i més a veure si així aconsegueix el reconeixement i l’afecte que desitja, i que sol acabar en una relació depenent d’altres persones (homes o dones) abusadors que se n’aprofiten d’ella, sense que li tinguin ni el respecte, ni el reconeixement que la dona submisa cerca de manera inconscient i que la situa en mig d’una doble tensió ja que d’un costat cerca el ser reconeguda i d’altre ofereix sense demanar res a canvi, esperant aquest reconeixement, el resultat és un autosabotatge inconscient que agreuja encara més la seva dependència i el rebuig que pateix.

Conèixer que es pateix el primer pas per superar-ho

Aprendre a gestionar la por al rebuig (una por, com altres pors socials, que són comuns a tots els éssers humans, però que en la manera en que la gestiona cada persona és on es marca la diferència que porta a obtenir l’objectiu, en aquest cas el reconeixement social) i fer-ne ús de la comunicació estratègica, per arribar a liderar realment la seva vida és el repte de tota dona amb la Síndrome de Maripili.

La Síndrome de Manolo

Tot i que ahir no es va aprofundir en aquest tema, existeix el denominat Síndrome de Manolo, homes autoritaris i prepotents que són “la parella de ball” de les Maripilis (dones submises).

La Fundació la Caixa ha seleccionat en al seva darrera convocatòria de projectes d’Acció Social patrocinar un projecte pioner que cerca trencar el cercle pervers entre les actituds de les persones que pateixen aquestes síndromes. Garcia Ribas dirigeix aquest projecte que cerca “evitar la perpetuació del model masculi imperant i afavorir dinàmiques de gènere que propiciïn condicions de lideratge per a dones en el futur”. El projecte consisteix en conferències – tallers titulats “No siguis Manolo, no siguis Maripili. Trencant el cercle pervers”, i tindran lloc en un total de 100 actuacions, 25 a cada una de les províncies catalanes.