Amb aquest pensament comença el llibre espines i flors, un llibre que posseeix una riquesa immensa i profunda expressada amb paraules quotidianes, que el fan comprensible per a tothom. Tant si parla del món de l’art, com si descriu sentiments, com si descriu moments viscuts.
Resulta difícil escollir unes poques per fer un petit tast d’aquest pensaments de Josep Cañas, però ni que sigui una petita mostra pot ajudar a apropar-se al llibre.
:
“L’admirat i amic Manolo Hugué deia que cada vegada que s’havia proposat fer una Venus, li sortia una granota. Però ell i altres almenys ho hem provat, no com molts que, temerosos que els surti la granota, ja no intenten assajar una Venus...!”
“La veritat, el mateix que al Sol, no ens atrevim a mirar-la cara a cara”
“En el trajecte de la vida hi trobarem una rica varietat de passatgers i diferents maneres de fer la travessia. Hi ha qui realitza el viatge sense pagar bitllet. Alguns els fan pagar als altres, i en trobareu que viatgen en primera classe gràcies que els de tercera abonen el passatge sense ni saber-ho. Ben mirat, resulta molt divertit el món en que vivim.”
“Encara que em mori de set, he de passar de llarg l’estany d’aigües tèrboles, fins a trobar sota la roca unes gotes d’aigua clara com una rialla d’infant”.
El llibre, a més dels pensaments està ple de reproduccions de les seves obres i de nombroses fotografies que mostren a Josep Cañas al llarg de la seva dilatada vida, així com una conologia de les mateixes.
En resum un llibre que pel seu contingut fa pensar i que per això va ser descrit per Joan Jané com a “un llibre de capçalera”.
El llibre ha estat editat amb el suport de l'Institut d'Estudis Penedesencs, la Diputació de Tarragona, la Fundació Josep Cañas, l'associació Amics de Josep Cañas i l'Ajuntament de Banyeres del Penedès.
No hay comentarios:
Publicar un comentario